JPG (I)

Aquest cap de setmana passat vaig estar a Dublin. Si us interessa us redireccionaré a les pàgines de facebook dels meus acompanyants on segur que s'exposaran les fotos que valen la pena mirar. Jo aprofito per penjar la primera entrega de "Jocs de Paraules esGarrifosos" (JPG), amb foto de Dublin incluida. Perquè penseu, què preneu a Dublin si no voleu Cervesa? Només hi ha un substitut possible: Bulmers, Strongbow... sí, exacte, heu de demanar...

¡¡LA CIDRE ROSA!!

(ara us comenceu a arrepentir de demanar-me que actualitzés, no??
Doncs que us donguin pel cul.)

My name is 23

Ara fa dos dies érem dia 23, que era el cumpleanys de la Ruth i de molts altres Virgolibres que hi ha per Catalunya: a ella li dedicarem aquesta actualització; no arriba a ser un regal, però és com una petita consideració. Però el 23 és, a part del dia del seu naixement i un fantàstic número primer, moltes altres coses.

Primer de tot, com ja hem dit, és un fantàstic número primer: té un número primer de dígits (2) i els dos són primers (2 i 3), la seva suma és primer (5), i a més és el primer número primer que compleix aquestes propietats. Per si fos poc, 23 vegades el número 1 és un número primer. Ahí queda eso.
És també l’any en que va començar el regnat de Ptolmeu de Mauritània, que seria l’últim, ja que amb la seva mort els romans es van fer amb el país.
L’any passat, 2007, el grup americà de components japoneso-italians Blonde Redhead va publicar un disc (i un single homònim) anomenat 23. Quina gràcia no? Al seu país van tenir èxit (quin deu ser el “seu país”, per cert?).



On tenim més referències del número 23 és naturalment a l’àmbit científic; tot cristo sap que és el número atòmic del vanadi, que és un metall de transició blanc, dúctil i brillant segons la wikipedia xD. Una altre cosa molt shula que diu la wikipedia és que aquest és un element essencial en alguns éssers vius, però no se sap quina funció hi té. Segurament deu ser l’element que permet saber quines són les funcions dels elements essencials dels éssers vius.

L’ésser humà té 23 parells de cromosomes. De mitjana.

I també tenim efemèrides shules per l’any 1923: S’estrena El acorazado Potemkin i neix Tito Puente, Aries. Per si fos poc, és l’any de construcció de Mestalla, que és el camp de futbol on juga David Villa la meitat de les vegades.



Parlant de futbol, el 23 de setembre de 1949 és la data de naixement del Quini, especial dedicatòria a Gijón, i també –el mateix dia del mateix any- va néixer, en paraules d’una bona i sexy amiga meva- “un déu”, que és ni més ni menys que el santíssim Bruce Springsteen. Amb tant collonuda última referència em despedeixo, mentre us asseguro que em vaig a posar el primer disco del Boss que trobi per aquí tirat.

Que ens donguin pel cul, que ja serà molt.

la segona pista

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080907/53535117105.html

Doncs mira per on, que ara això ja apunta a una cosa més clara... propostes de reformes de les lleis de l’ avortament (per cert, sí, s’escriu amb V), i ara propostes de reforma de tota la legalitat sobre l’eutanàsia. Queda algun altre super-debat shulo que ens estiguem deixant?

No faran res, està clar; es quedarà tot en petites modificacions, és el més segur, com tota la camarilla ens té acostumats a fer. Però està clar que estan buscant tocar els collons a l’Església, ja després de les famoses “tenses discussions” amb el jefe de la Institució i el del Govern. Volen debat, merder, que es parli de com d’anticuada és l’Església i de com obstaculitza el progrés, i que l’Església digui que el govern no respecta la vida, i totes aquestes merdes.

en James Eutanàsia

Sí, és un problema de principis. Però la veritat, PER POC que millori la situació en qualsevol dels dos casos, a mi m’és igual el que impulsi aquest executiu escanyat i mentider a dur els canvis a terme. Però que les coses canviïn, que jo no m’ho crec. També és graciós perquè aparentment –de moment- són notícies que no tenen gaire renom, gaire bombo, que diríem: la tele parla d’huracans guays, i d’una catarsis a Tailàndia. Per cert, tinc un familiar que ha passat mig mes a Tailàndia amb uns amics que viuen allà i han comparat el merder que hi ha ara amb les queixes aquí al nostre país de quan els pagesos els hi fa mal temps i volen cobrar les assegurances. I jo que em pensava que hi havia guerra.

Sabeu on NO hi ha guerra? A Tailàndia, i a Georgia, que l’altre dia vaig parlar amb un camioner d’allà i diu que ells viuen la mar de tranquils.

Sabeu on hi ha guerra? A Colòmbia. Allà la gent no viu, que els hi carden la casa i hi ha més de la població de Catalunya com a desplaçats. I no surt enlloc. A l’est Africà, a Angola... i a Rússia hi ha coses pitjors que una guerra: allà la gent normal no pot sortir al carrer més tard de les 9 de la nit. Perquè si et troba un criminal (que n’està ple), t’apunyala, i si et troba la policia, et fot d’hòsties per “maleante”.

I a aquí, que no hi ha guerra, ja no ens preocupem de millorar, i això és un error. Però anar en contra del govern d’ara, tal com està muntat, és anar a favor del PP. I això sí que és una putada molt sagrada.

Que ens donguin pel cul, doncs. Au.

A-bord

Sí, són temes eterns; ja ho deia el Dr House, com que no hi ha manera científica plausible d'establir el límit de quan un fetus en gestació comença a ser persona, el debat no es pot tancar d'altre manera que no sigui per consens, i el consens mai no és absolut; està clar.

Què busca el govern deixant anar una bomba com aquesta no ho tinc clar. No sé què és exactament d'on és que vol desviar l'atenció, però llançar una bomba sobre un debat com aquest a dos anys -mínim- vista no pot ser gratuït.

Perquè si és un cop d'efecte voldria dir que al final resulta que tenim un govern d'esquerres, i hòstia, això no sé si creure-m'ho.

De totes maneres, aquest any faré una assignatura que es diu "filosofia de la biologia" o algo així, que es parla de les cèl·lules mare i tal, i igual us puc oferir una perspectiva més treballada del tema. De mentres, no feu cas als antiabortistes, que són una penya molt xunga.

La ministra d'igualtat, tota guapa. Carda gràcia el càrreg.

Da retunn

Hola, pillats i pillades que participeu de la “Internet 2.0”, aquest collons de idea de que les noves webs destinades a dominar aquesta mentida que és el ciberespai no seran administrades per penya tècnica que hi posarà continguts, sinó que només seran gestors de continguts que els usuaris d'Internet vulguin compartir. La red de la gent per la gent, dels imbècils pels imbècils. I què vol dir tot això i, més important encara, per què collons m'empatollo a explicar-ho amb tal solemnitat?

Perquè a efectes pràctics, m'he adonat de que la penya ara es connecta a Internet i mira el correu, els fotologs dels amics, es carda al facebook, mira si el webcomic que li agrada ha actualitzat, etc. Jo també ho faig. O sigui que he decidit donar la raó als profetes de la Internet 2.0 i així doncs, actualitzar més sovint. Ara continuo sense tenir res a dir, però com a mínim tinc un motiu, més o menys bo, per dir coses. I de dir coses, jo, ja en sé.

Però tot i així, em continua faltant el què a dir... és per això que arribats a aquest punt, he vist que el noble objectiu del que partia un blog tant maricón com “el vidre rosa” és, es podia variar una micona i convertir-se així en una cosa que més o menys interessés a tothom. Naturalment les coses que més o menys interessen a tothom tenen, en essència, així com poquet interès particular (sembla raonable), però eh, ningú li demana empresaris al comunisme ¿no? pos eso.

Per tant, a partir d'ara deixaré de tant en tant per aquí el blog reguitzells d'informació estranya; curiositats, estadístiques rares, fets potser poc coneguts sobre coses que puguin cridar l'atenció... però no només això! No us salvareu tampoc d'alguna foto que em fumi gràcia o pitjor encara d'alguna palla mental que em vegi amb ganes de publicar. Suposo. Io què sé, de fet m'ho estic inventant tot.


Començarem avui amb diferents traduccions de la paraula catalana que té més diftongs: ALBERGíNIA.




En castellà es diu Codorniz (que no, tontos), en inglès Eggplant, en francès aubergine (i en alemany també, aquesta gent no tenen orgull ni tenen res) ¡ojo! en Italià no es diu de cap altre manera que no sigui sota el terme MELANZANA (xD), mentre que els nostres colegues els bascos estan d'acord en mantenir la paraula catalana (i es diu igual). No com els xecs, (cheks, czex) que no tenen res millor per referir-se a un pebrot lila que la paraula baklazan. I ja per acabar, perquè hi ha més idiomes on buscar però no pas més ganes de, ¡en Japonès! “nasu”. Era fàcil.

Sigueu bons, i no digueu més marranades de les que feu.

Rompecristales Renfe

Martillo RompeCristales:
Romper este Cristal para acceder al Martillo.

Hay tantas cosas en la vida que funcionan así...

En cualquier caso, ¿cómo les vamos a pedir a esta gente que -además- los trenes lleguen a su hora? Yo me imagino a tres o cuatro operarios de Renfe durante una emergencia así quietos, pasmados, ante el escaparate del Martillo Rompecristales, moviéndose un poco pero regresando a la posición inicial, incapaces de encontrar solución al enigma que el cristal muestra. "El enigma que el cristal muestra..."

Se podrían sugerir más PRR: Productos Recursivos Renfe, qué se yo...

QuitaManchas Renfe:
Quitar la Mancha y aplicar sobre la tela para un uso óptimo.
Despertador Renfe:
Despertarse para que suene (por eso llegan tarde).
Preservativo Renfe:
Sólo te lo dan si presentas un certificado de aborto.

Supongo que se entiende la gracia xD.
Ale, a tomar por culo.

Ése es el espíritu

Qué par de documentos os traigo hoy, y en la lengua del Imperio nada menos xD. El primero es una viñeta escaneada de El Jueves 1618, espero que nadie me denuncie por eso (venga, que llevo años comprando la revista). Bendito seas, Paco Alcázar, tú y tu multiplicidad de registros (ese hombre entre muchas otras cosas es también DJ).

Básicamente esta viñeta (sacada de una historia que sí que no voy a escanear entera) va muy acorde con mis reflexiones acerca de nuestro "País". Me hizo tanta ilusión que la tuve que colgar.

(De Silvio José, El Buen Parásito)

El segundo documento es algo extraordinario que he nombrado hasta nuevo aviso, VÍDEO OFICIAL DE ESTE BLOG. Ahí queda eso. Ése es el espíritu del cristal rosa ^^.

Yuju. Sí, habéis acertado: ¡Que nos den por culooo!


PD: "todo el mundo odia a los Madrileños...!" xDD.